miércoles, 18 de agosto de 2010

1808010

Ja ha arrivat el dia menys esperat, ahir a les 7 de la tarda vas venir-me a buscar en cotxe per portar-em a te casa i desp`res anra recullir una altra amiga, vam pasar una bona tarda plena de emocions diverses, sense acavar-nos de creure que el dia ja arrivaba sense tenir.li mases ganes van estar fent le boig fins al amtida i van decir agaunatr sense dormir  per disfruatr el màxim van arrvar les 6 del matì vam començar a prepararnos recullir les coses i ella a acavar d efer les maletes fican els últims detalls, vam pujar al cotxe i vam començara afer fotos i a intenatrr pasar una bona estona  vam anara buscar al teu tiet a ospilat i i ja era la hora de arrivar al aeroport vam baixar del cotxe, era la hora de deixar le smaletes i tot aquell rotllo vam anar a l acafetria a pendre alguna cosa i buff que dificl escriure això va arrivar l`hora de dirte adeu sense cap altre remia no vaig plorar put ser no hem surtien les llàgrimes pero tambè m`analegro k le meu ùltim record teu no hagues sigut plorant, amb perdò d el aparaula pero joder va ser tan dificil dirte adeu i veuret pasar i saber que harà estàs amdrid esperant agafà un altre avió per tornar a el teu pís estimat, ostia que dificl es dir adeu a una persona que estimes tan i es tan important la verita ara estic aquí aseguda escrivint això i pensat no pot ser de veritat a marxat no m`ho crec no hu tinc assumit, nomès de pensar que l asetembre el dia 7 ja no hi seras amb el teu somriure demann pentons o parlant a calse o als patis o buuf esque  d epensar-ho no puc ni escriure s`ha omplen els ulls de llàgrimes , esque put ser dir dos anys sembla molt poc pero es viuen d`una manera tan intensa i tan maca i al costa d`algù com tu buff anar al insti es bò estar amb gent amb l aque et trobes a gust, miro esl imatges de aquest matì i no puc mès tinc una sensaciò tan estranya tan.. es com un buit que no s`enva i crec que de certa manera mai marxarà.

lunes, 16 de agosto de 2010

la mùsica

Que dificil somriure quan nomès tens ganes de plorar,quan sent uan cosa que et fa mal i no saps perquè, però tambè es mès fcil somriure que no mostra la etva trsitesa i tindre que explicar el motiu dà questa en un dia que no et soportes ni atu mateix.
Jo per sort tinc uan manera d`huir per dir-ho d`alguna manera d`aquest mòn agafo el mp5 o el mòbil hem posso els cascos i començo a escoltar cançons amb les quals hems ento indentifica i bè si pot ser son tristes pero es la meva menra de afronatr les coses de alguna manera, però així hem sento lliure sense cap tipus de preocupaciò o malestar nomès esta la mùsica jo sense la mùsica tinc calr qu no podria viure ja que per mi es vital escolatruan canço acda día si no notu que hem falat alguna cosa i no puc estar,ara estic escrivint això i estic escoltant una canço que en certa m,anera tambè m`ha ajuda a inspirarme i saber quines pauraules he de utilitzar i quan, per mi la mùsica es una de les millors formes de espresiò que existeixen i un do que poques persones saben dur-lo a a lloc de la manera correcte, ja que poden haver-hi cançons trsites o d`altres que et fan pujar els anims o en dos segons, aquelles que escoltes i començes a ballar o les que la lletra es tan magnifica que no pots para de cantar, cançons qeu et recorden perosnes o moments, que han sigut especials o dà ltres no atn especials pero que et fan recordar i per això m`encanat la mùsica per de certa manera trobo que te una cosa que la fa màgica!

"no hay dostancia que este lejos."

Ja queda menys, nomès en queden dos dias, demà anirem a la teva casa a durmir, i quan ens aixaquem anirema l`aeroport, a donarte un adeu quasi difinitiu,un moment que no puc arrivara imaginar nose perquè,suposu que per no fer-me mès mal,i esque es pensar en el 18 d agost i ficar-me a plorar no puc es tot tan dificil, perque la vida s`ha de encaregar de seperar a les persones no hu entenc,pero sè que allà on va estarà bè i l acuidaran genial,però per desgràcia continua fent mal, i ningú no ho pot evitar quna estimas algù, ja sigui una amiga algùn familiar o alguna perosna que sigui la etva parlla sentimental, corresc el risc de sufrir plora barallarte , de vuire moents que preferiries no tindre que pasar, pero tambè comparteixes la vida amb la gent que esculls rius disfrutes i ets feliç, per això m`ha alegro de haverte estimat coma miga i poder fer-lu sempre moltes gràcies, per sort tambè se que hi han amistats que es porten molt be desde la distància i co diu al meu subnic del msn: .no hay distancia que este lejos. (canço "Nuestro amor serà leyenda" cantant, Alejandro Sanz)
 ja que es una canço molt significativa per ami deixare la lletra ;)

No hay doctor que me retenga


No hay dolor que me detenga

No hay planeta que me eclipse

O de tu lado me desvíe



Del clamor yo no dependo

Del halago me desprendo

No hay error que me resigne

Ni un porqué que me empecine



No hay rencor que me de frío

No hay amor como este mío

Tus acciones te definen

El destino es quien camine

No hay temblor que me delate

No hay distancia que esté lejos



Desde lejos nos tenemos en el fuego

Desde lejos nos tenemos en los mares

Desde lejos yo te siento amor

Desde lejos nos tenemos en los huesos

Desde lejos nuestros cuerpos se hacen aire

Desde lejos yo te puedo amar

Desde lejos nuestro amor será leyenda

Desde lejos hablarán

De este amor que es de leyenda van a hablar



No hay honor en esta guerra (ni en ninguna Guerra)

Ni fervor que la merezca

No hay un fin que me de brío

No hay bufón que me divierta



Si eres fe yo me convierto

Tu existencia me da aliento

Te lo digo convencido

No hay amor como este mío



Y eso siento más o menos

Y por eso mismo muero

Dime si no merecemos

Dar la vida en intentar

Si he de amarte desde lejos

Quiero hacerlo hasta el final… final, final.



Desde lejos yo te quiero con el fuego

Desde lejos yo te tengo con los mares

Desde lejos yo te siento amor

Desde lejos nos tenemos en los huesos

Desde lejos nuestros cuerpos se hacen aire

Desde lejos yo te puedo hablar

Desde lejos nuestro amor será leyenda

Desde lejos hablarán

De este amor que es de leyenda y tú te vas

domingo, 15 de agosto de 2010

:S

Estimar algù es difìcil però en pensò, que encra es mes difìcil que là ltra persona es comporti com cal respecta a l`altra que l`estima de veritat.A vegades estimen sense fronteres sense que ens importi el que pesin el altres o la gent que ens en volta nomès pensant en nosaltres i al nostra felicitat una cosa que admiro molt jka que jo n sòc capaç de dur a terme, pero no vull desviar-me del tema, si estic escrivint aquesta entranad no es per uan experienmcia propia si mès no d`una persona a la que conec fa poc, però que en poc temps demostra mès que altres persones que conec fa molt mès anys, aquesta persona de la que parlo, ho ha pasat malament i per aixo des aqui vull deixar.li un misatge encra que no el vegi i esque avagades pensem que là ltra persona sent le mateix que nosaltres es per aixo dunem tot el prolema es quan ens asabamtem que no ens estiamava o que nomès volia jugar,això hu ser per experiencia i tambè se que no et mereixes el que estas sofrinti has de fer "de tripas corazòn" i continuant sent el noi alegre de sempre, jo he viscut una cosa sembalnmt i qui t`estiam no et farà plora i su hu fa no et mereix

res es facìl:)

Quan estimes alguna persona,i una persona t`esima a tù (no hem refereixoa ser novios) i demostres moltes cosses o poques durant dos anys l`hora d ela veritat o ha de ser menys per això jo que tinc la oportunitat hu intentarè intentrè demostrarte que t`estimo k has igut molt mimportant i no imagino la meva vida sense tu, sense que al matis donis dos petons a tothom sense que a l acalse no parlem de parlar, de que quan quedem totes les fotos estaran una mica buides ja que tu no estaràs en elles se que no llegiràs això però no importa hu escric per`que necesitu expresar amb el paraules tot el que he plorat en dues nits que no es poc.
Tambè he de dpnar les gràcies uan persona molt important per ami ja que sense ella ni els seus consells putser no agues fet un del smeus somnis realitat encara que no acaves gairabè... però ella va estar allà quan estava bè i quan no estava tant bè, aligual que là ltra miga que marxa i altres persones que tambè m`han demostrat molt en poc temps i encar a continuen demostrant-me dia a dia moltes gràcies:)

martes, 10 de agosto de 2010

La vida fa massa voltes i en algunes d`aquestes voltes pots arrivafr a perdre l`esperança i pensar,que res mereix la pena o que las coses pasen per algu motiu i no has de estar tota l`estona rallante ni pensan el perquè de les cose si mès no viure la vida tal cual arriben les coses i anan superan el petit obstacles que vana arrivan de la millor manera posible ja qu eput se rlagua cosa surt malament però darrera d`aquella cosa bè una altre molt millor.

miércoles, 4 de agosto de 2010

que trsites sentirse decepcionada por alguien sin saber porque que trsite no saber el motivo de tu rabi de un segundo a o otro sentirte invisible,inigual para todosno sentirte útil , sentir que nadie te necesita en su vida,
triste verdad así es como me siento hoy,alguien sin ninguna importancia,pues para que alguien necesitaria estar con migo xd

martes, 3 de agosto de 2010

:(

Quan intentes ajudar a una perosn amolt important i fiques totes les etves ganes en que surtit bé i despres d`un any tot s`esfarata, encara que no sigui a tu q qui li ahuria de fer mès mal fa mal igual ,perque aquellea persona per atu es massa i no vols que li facin ml i a mès si tu l`animaves i li ies que tot podia surtir bè,i et portes aquell pal fa mal bastant mal per la persona per tu per tot esque arriva el putn  en el qual ja deixarem d ecreure que podrem trobara aquella persona k esn estima i es tracti commereixem arriva un punt que no creiem ni en noslatres mateixos:(

lunes, 2 de agosto de 2010

Ahir va fer un any,un any en el qual no has estat fa un any estava feta pols va ser un moent molt dificil i ara recordant s`omplen els mes ulls de llagrimes i no hu puc evitar has sigut tant, tan gran per amii recordarte hem fa mal perque significa que no hi ets, que has agut de marxar recordu el moent en el qual hem vaig enterara de tot, io era al sofa i l atrucada dle meu avi al vetarinari  explixcant-li el que vaia pasat amb va deixa feta una mera parlant malament i d`hora vaig anar corrents al lavado vaig mirame al mirala tenia els ull plens de llagrimes vaig caure a terra i vaig començara plora no podia para hem feia tan de mal saber que no tornaries que avies marxat, vaig aixacar-e del terra vaig netejar-me la cara de llagrimes i vaig sortir del lavado dintre de 20 minuts vindria familia a casa ja que el dia segunet seria al bateig dle meu così, no sabia que fer ni on ficar-me nomès tenia unes ganes inmenses de plorar.però baja d`aixo ja fa un any ara et recordo desde la anyorança han sigut 13 anys que mai oblidare pero va arrivar le treu moment t`estimo encara que el dia 1 d`agostdel 2009 ens va separar.

domingo, 1 de agosto de 2010

mercii(L)

hi han moltes maneres de dir gràcies,però per a ami la millors es demostran-ho,dona igula manera però vaja almenys serà la nostra intenciò i es que no hi ha manera de donar-li les gràcies a una persona molt importanta per ami bueno ala meva vida tinc la sort de tnir moltes pero en  aquest moment aquestes gràcies van aper una maiga molt especial que per desgracia marxara i no sabrem qun la tornarema veura no marxà ni de viage ni de ciutat sino de continent una cosa que hu fa molt  més dur i difícil per ales paersones que l`estimem i la trobarem molt a faltar per ami es com una germana per sort tinc uan altra amiga-germna que m`ajuda dia a dia i se que sempre estarà allagràcies a aquestes prsones podrem superra aixo per dir.ho dà lguna manera ia que serà un fet massa dur per a totes aquelles persones que l`hanconeguda tal com es uan de les millors persones dl emòn i jo ne tingut l asort d epoder compartir dons anys d el ameva vida amb aqesta persona tan espacial i maravellosa  com es ella,pero tot i ai´`o li e de demanra perdó,perdó per aquells primes dies d`estancia quan tothom li dia el que tenia i no tenai que fer cosa que ning´´u dels presentes teniem dret a dir-li i per aixó em nom de totes aqelles persones m`agradaria dir-li perdó i que desde aqui sempre tindra una germna que será allá sempre i costi el que costi

irregularitat constant

Quan més clares en tenia les cosses més s`ha desmontata les meves idees,primer deia que no voliar tenir cap relaciò si es pot nomenar així amb cap persona perqué era massa gran per ami aquella respnsabilitat,però quan veig alguna parella per el carrer dic que maco hi ha m`agradaria ami i a l`hora penso no que estic millor així, peró clar vaig anar a la boda del meu tiet, i tot era tan bonic es veia un amor tan pur i calr desprès miraves les parelles que hi van asistir, amb aquella armonía i feicitat, que ja no ser que pensar si vull estar sola o compartit tot amb algú, hi ha una persona que vols estar amb mi en teoria i li avig dir k no volia pero ara nose ni el que vull, pero pensant tot aixo he arrivat a la cunclosio que li vaig dir axixo perque io no vulia estar amb ell el que vull es trobar algù que m`ompli com a persona, tot hi que en un moent vaig pensar que el vaig trobar pero hem defraudar i totva acavar afatal i supuso que me queda l apor que pugui tornara a pasar epro lña meva concuclio esque ara pensò aixo i put ser demà una altra cosaper aixo la meva vida es una irregularitat constant :)