1808010

Ja ha arrivat el dia menys esperat, ahir a les 7 de la tarda vas venir-me a buscar en cotxe per portar-em a te casa i desp`res anra recullir una altra amiga, vam pasar una bona tarda plena de emocions diverses, sense acavar-nos de creure que el dia ja arrivaba sense tenir.li mases ganes van estar fent le boig fins al amtida i van decir agaunatr sense dormir  per disfruatr el màxim van arrvar les 6 del matì vam començar a prepararnos recullir les coses i ella a acavar d efer les maletes fican els últims detalls, vam pujar al cotxe i vam començara afer fotos i a intenatrr pasar una bona estona  vam anara buscar al teu tiet a ospilat i i ja era la hora de arrivar al aeroport vam baixar del cotxe, era la hora de deixar le smaletes i tot aquell rotllo vam anar a l acafetria a pendre alguna cosa i buff que dificl escriure això va arrivar l`hora de dirte adeu sense cap altre remia no vaig plorar put ser no hem surtien les llàgrimes pero tambè m`analegro k le meu ùltim record teu no hagues sigut plorant, amb perdò d el aparaula pero joder va ser tan dificil dirte adeu i veuret pasar i saber que harà estàs amdrid esperant agafà un altre avió per tornar a el teu pís estimat, ostia que dificl es dir adeu a una persona que estimes tan i es tan important la verita ara estic aquí aseguda escrivint això i pensat no pot ser de veritat a marxat no m`ho crec no hu tinc assumit, nomès de pensar que l asetembre el dia 7 ja no hi seras amb el teu somriure demann pentons o parlant a calse o als patis o buuf esque  d epensar-ho no puc ni escriure s`ha omplen els ulls de llàgrimes , esque put ser dir dos anys sembla molt poc pero es viuen d`una manera tan intensa i tan maca i al costa d`algù com tu buff anar al insti es bò estar amb gent amb l aque et trobes a gust, miro esl imatges de aquest matì i no puc mès tinc una sensaciò tan estranya tan.. es com un buit que no s`enva i crec que de certa manera mai marxarà.